formals. Per exemple:
Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l'examen.
No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.
Li vaig dir que s'ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.
En registres formals també es fa servir no obstant com a locució [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Açò . ço del meu (o del teu, etc.) Allò que és propietat meva, o teva, etc. Despengué de ço del seu 10.000 escuts. ço que En combinacions pronominals substantives, el que, allò que. ço que Cosa que, en què l'antecedent cosa resumeix el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom té raons suficients per a inclinar-se a creure que s'acomplirà, que s'esdevindrà. És probable que no vingui. De què la certesa té més raons en pro que en contra. És més que probable: segur. [...]